Ya pasó, aunque hasta hace bien poco todavía existían hogares sin electricidad en localidades de la costa, y eso, con el frío que ha pegado, ha una auténtica putada. Estos días las noticias han ido llenas, por supuesto, de las consecuencias de la que ha sido la nevada más grande de los últimos 25 años. De repente me asalta una sensación que tengo cada vez más a menudo: no sé qué pensar acerca de lo sucedido. Escucho como todo el mundo se queja, como todo el mundo parece saber más que nadie de estructuras y de torres eléctricas, como tooodo el mundo increpa al gobierno y como la oposición pide, como siempre, la dimisión del responsable. Me voy haciendo mayor y mientras que en algunos campos sí noto que adquiero más criterio, en otros siento que los referentes que tenía ya no me sirven. Que no me creo (casi) nada de lo que oigo, en especial a los políticos. Me da rabia que esto me suceda. Veinte años atrás, oía como las personas más adultas que yo decían cosas parecidas a las que yo expongo ahora y no me gustaba nada. Me parecían opiniones de mentes desgastadas, poco posibilistas, de espíritus faltos de energía e ilusión y escasa proyección de futuro. Pero ahora...oh, cielos... me oigo y no doy crédito... Prometo seguir intentando mantener el interés. I'll do my best. (Aprovecho para confesar que yo, el día de la nevada, tuve mucha suerte y la verdad es que me lo pasé.... fetén.)
Ya pasó, aunque hasta hace bien poco todavía existían hogares sin electricidad en localidades de la costa, y eso, con el frío que ha pegado, ha una auténtica putada. Estos días las noticias han ido llenas, por supuesto, de las consecuencias de la que ha sido la nevada más grande de los últimos 25 años. De repente me asalta una sensación que tengo cada vez más a menudo: no sé qué pensar acerca de lo sucedido. Escucho como todo el mundo se queja, como todo el mundo parece saber más que nadie de estructuras y de torres eléctricas, como tooodo el mundo increpa al gobierno y como la oposición pide, como siempre, la dimisión del responsable. Me voy haciendo mayor y mientras que en algunos campos sí noto que adquiero más criterio, en otros siento que los referentes que tenía ya no me sirven. Que no me creo (casi) nada de lo que oigo, en especial a los políticos. Me da rabia que esto me suceda. Veinte años atrás, oía como las personas más adultas que yo decían cosas parecidas a las que yo expongo ahora y no me gustaba nada. Me parecían opiniones de mentes desgastadas, poco posibilistas, de espíritus faltos de energía e ilusión y escasa proyección de futuro. Pero ahora...oh, cielos... me oigo y no doy crédito... Prometo seguir intentando mantener el interés. I'll do my best. (Aprovecho para confesar que yo, el día de la nevada, tuve mucha suerte y la verdad es que me lo pasé.... fetén.)
5 comentarios:
Hola Eva, bona nit. Crec que a part que com tu dius, t'estas fent gran (cosa que ens passa a tots), el fet és que ara tenim molta més informació, que ens arriba encara que no la busquem. Aquesta informació ens dona eines per valorar si comprem o no la moto que ens volen vendre. Abans això no passava, jo tinc escuderies senceres de motos, ja ja ! Total, que a més informació, més capacitat de crítica, cosa que considero molt positiva. De totes formes, els que van treballar directament la emergència ( i jo en sóc un d'ells) t'asseguro que tenen una informació molt més fidedigna de la que ha estat publicada. I no sempre concorda amb la oficial.
Ah, i felicitats si vas xalar !!! A mi m'agrada molt la neu, però crec (sempre ho he cregut) que quan cau fora dels seus llocs habituals, crea problemes.
salut !
Doncs... què en penses? Una nevada imponderable? Unes torres elèctriques mal construides? Un dispositiu d'emergència poc organitzat? Un munt de gent imprudent circulant contra lo aconsellat?
A part, estic d'acord: la neu a la muntanya. Més enllà, només genera complicacions!
Saps que quan col.loques fitxes de dominó en fila i fas caure la primera, arrossega a les demés en la caiguda. Doncs el desenvolupament d'aquesta emergència va ser un joc de dominó.
Partint de l'estrictament objectiu, la nevada, tenim que el CECAT va emetre tots els avisos d'alarma a qui corresponia, però crec que no s'esperaven una nevada tant forta. Va ser una veritable tempesta de neu, que va fer inútils les màquines llevaneus ja que quan tenien netejada la ruta, havien de tornar perquè s'havia tornat a acumular 20 cm de neu. L'hora de la nevada va ser decissiva: arriba a nevar de nit, i ningú s'hauria quedat tirat a la carretera, ja que no hauríen pogut sortir de casa. Però va nevar durant el dia, i la part més forta va ser entre les 14.00 i les 16.00 just quan tot.hom sortia de treballar i anava cap a casa. (recorda que les llevaneus no donaven a l'abast) Total, es comencen a quedar cotxes creuats a les carreteres, les llevaneus no poden passar, i es comença a mascar la tragèdia: cotxes bloquejats a l'autopista, a les carreteres cap a la costa, etc. La neu era molt humida, pesava molt, i això acompanyat del fort vent, va començar a fer caure arbres i torres elèctriques. Més carreteres bloquejades, inclosa l'autopista, i les llevaneus queden bloquejades. Comença a caure la xarxa elèctrica de RENFE, i fins a 7 trens van quedar aturats a diferents punts de la xarxa ferroviària a Girona. Els passatgers evaquats a pavellons esportius habilitats especialment per diferents ajuntaments. Les torres elèctriques eren deficients ? Posiblememt eren febles per aguantar una nevada d'aquestes característiques, en aquestes latituds. Les del Pirineu són molt més fortes, i aguanten bé.
I vam tenir molta sort: si arriba a glaçar la primera nit, (i no la segona com va passar)amb tota la neu a la carretera i la gent que va passar hores i hores dins dels cotxes, hauríem tingut moltes hipotèrmies i qui sap si algun mort i tot pel fred. I del dispositiu que vols que et digui ? Pel que sé i vaig veure, tot.hom que va participar va donar de si el que podia, d'acord amb els mitjans dels que disposava. Però amb les carreteres intransitables, sense la possibilitat d'utilitzar mitjans aeris, poca cosa més es podia fer.
I ara et pregunto: són normals tots aquets fenòmens meteorològics "atípcs" que es venen donant darrerament ? Llevantada del 26 desembre 2008, tempestat ciclònica atípica del 24 gener 2009, tempestat ciclónica atípica del mes de febrer 2010 que va assolar Galícia i la costa francesa, llevantada del febrer 2010, nevada del març del 2010 ? Està canviant definitivament la climatologia ? Es que no paro d'ensurts pel meu veler, pobret !!!
Ei, Quim, de conya el teu comentari! He estat parlant del tema amb gent i ets el primer que fa una descripció dels fets i de les causes que em sembla súper ajustada, jo ho veig igual que tu, malgrat la meva opinió ha estat forjada més des de fora, crec que tu ho vas viure més intensament i estàs molt ben documentat!
En quan al reguitzell de fenòmens meteorològics que comentes, un dels efectes esperats del canvi climàtic és precisament això: més intensitat. Potser plourà el mateix però enlloc de repartit en el temps, a rauxes, xof! De cop. Igual amb els vents i la insolació.
Però no et preocupis.Em posaré en contacte amb els teus amics per organitzar una recolecta i regalar-te un toldo pel teu veler, fet de tela d'Spiderman, que és súper resistent i impermeable!
Gràcies pels elogis !!! Aviat et passo número de compte corrent, ja ja ja !
Publicar un comentario