Tal com jo ho veig

Sembla que aquesta crisi durarà molt. Hem tensat massa la corda i s'ha petat. Refer-la serà difícil i molt costós i, de totes totes, la cosa no tornarà a ser com abans. Els temps de disbauxa s'han acabat. Després de la festassa d'alguns, ressaca per tots. La situació és extremadament complexa. No parlem "només" del sistema financer. Tenim altres fronts oberts : el social, l'energètic, el mediambiental.
El petroli barat s'ha acabat, i al gas no li queda tampoc gaire. Gastarem el carbó que tenim als magatzems i en treurem més de sota terra. Les energies renovables aniran en augment, però mentrestant no ens abasteixin al 100%, si és que ho fan algun dia, haurem de seguir tirant de les nuclears. Paral.lelament haurem de baixar el consum de tot. Serà necessari un decreixement, voluntari o forçat, per assolir un nou status quo més lògic amb la biosfera. Serem nosaltres, que malgrat tot encara som "els rics", els que haurem de decréixer, forçats per les circumstàncies alguns, trobant-li la gràcia altres, mentre intentem convèncer als que pugen sense fre que aminorin una mica la marxa, recordant-los que nosaltres també vem anar embalats i ara anem de derrapada. Haurem de tornar-nos més locals, aprendre a estar units. Haurem de compartir. La casa, el cotxe, l'hort, bescanviar les aptituts i les destreses. Fer-nos més jardiners i menys depredadors, com va dir l'altre dia Serge Latouche. Parar de forçar la màquina i d'esquilmar els recursos naturals i als qui viuen als països que els contenen. Parar. Parar una mica i recapacitar. Deixa de patir "asquerosis múltiple", com diu en Joan Melé, director de Triodos Bank a Catalunya, que és la cara mig de fàstic mig d'incredulitat que fan molts quan se'ls planteja nous imaginaris possibles. Tenim coneixements, tenim tecnologia, tenim capacitat de treball i un planeta meravellós. Amb això n'hi hauria d'haver prou per saber que tot podria anar molt millor, i que de fet, si és que no som tontos del tot, potser hi anirà, a tots ens convé, els que no ho veuen són terriblement estúpids. M'espanta una mica-molt que res de tot això s'hagi anomenat a la campanya electoral. Els videos d'orgasmes, lladres espanyols i d'assassins d'immigrants i independentistes francament m'han deprimit molt. Però ja se'm passarà, crec.