Ayer por la noche, tras cocinar unas pizzas ;), me senté con mis hijos a ver La increíble historia del hombre menguante, de 1957. Sucede que un día, mientras navega, al pobre prota le envuelve una niebla misteriosa que le causa una enfermedad jamás vista: cada día es un poco más pequeño y va menguando hasta hacerse diminuto. Fue interesante ver la peli con dos niños de 7 y 8 años, acostumbrados a las maravillas de Pixar y toda la parentela. Pero lo cierto es que se quedaron impactados con esos "efectos especiales" de hace lustros y no les molestó que fuera en blanco y negro. En fin, está bien, muy bien. Intuyo que cada vez podremos ver más cosas de interés común y podré librarme, oh, cielos, del horrible Bob Esponja.Por cierto que hubo otra anécdota curiosa. Al principio de la peli, mientras se ve a la mujer del futuro minuscule haciéndose cargo de todo, cocinando, limpiando y comprando, mi hijo de ocho años, con el que nunca he mantenido todavía conversaciones respecto al género, me dijo " ¿Y por qué tiene ella que hacerlo todo?". Fue realmente una noche de dinámicas naturales molonas.
3 comentarios:
Hola, bona tarda. Dues coses: en primer lloc, felicitats pel nou look del blog, la distribució queda més "resultona". En segon lloc: dimecres també tenies previst sopar pizza, segons anunciaves al post. Esa nutrición !!
Conyes a part, recordo la pel.licula. La foto correspon a la lluita amb l'aranya. El prota utilitza una agulla de cosir com espasa i si no recordo malament, acaba travessant a la pobre aranya que sols pretenia fer una petita variació en el seu monòton menú de mosques i d'altres bitxos. L'escena sempre m'havia fet esgarrifar, les aranyes no em són simpàtiques. No les faig mal, però les intento evitar. Algun ensurt de petit que encara reviu.
Tinc vàries pel.licules de pirates clàssiques, algunes en blanc i negre. La veritat és que disfruto molt quan les re-miro i arribo a la conclusió que la tecnologia mai podrà suplantar a la imaginació. De fet moltes pel.licules actuals del gènere, són remakes molt mes tecnificats dels clàssics. Això no treu que esperi amb impaciència l'estrena d'Alícia en el pis de las Maravillas, dirigida per Tim Burton i amb el Deep de protagonista. Una altra visió.
PD Felicitats pel comentari del teu fill. Suposo que li vas contestar: "és que els homes no podeu fer dues coses a la vegada...."
Hola, Quim! Tens raó amb lo de la pizza, però...va ser només una, la que parlava aquell dia! En una època passada vaig distribuir aliments ecològics i fins i tot criàvem pollastres i porcs súper greens... Així que pots estar tranquil, lo de l'alimentació aqui a casa va súper bé i amb alegria!
No t'agraden les aranyes? Això és que les coneixes poc... són al.lucinants i a més mengen bitxos tan poc atractius com mosques i mosquits. Jo, les de casa meva les respecto. Que no vas llegir o veure de petit "Las aventuras de Wilbur y Carlota"?. Per cert, els meus fills també es van queixar de que el hombre menguante es carregués la pobra aranya, que de fet no li feia res de res.
Hòstia, ets fan de l'Alicia in Wonderland? Jo també l'espero en candeletes, ja veus que la tunc al blog parlant amb un dodo.
Segur que la peli estarà molt bé, ja la comentarem!
Sí, necessitava canvi de look bloggero, però no hi ha masses possibilitats, no? Hauria d'haver-hi més plantilles...
Au revoir
Realmente no tenia conocimiento sobre está historia, pero me gusto y más la forma como lo redactaste, gracias por compartirla, un saludo.
Publicar un comentario