viernes, 12 de febrero de 2010
You are my hero
Hace unos días estaba yo al borde del ataque de nervios. Me sentía agobiada, prisionera de una situación de la que no podía salir, sintiéndome desagradable hasta conmigo misma. El mal humor me invadía por momentos cuando de pronto apareciste tú, mi súper héroe, a tope en tu papel de salvador del mundo, trepando con tu imaginación (y, por supuesto, gracias a tus dotes de arácnido) por las paredes de toda la casa, saltando de la mesa al sofá, de la cama al suelo, para luego volverte a encaramar. Tío, no sé que despliegue de súper poderes hiciste, el caso es que de un plumazo me desapareció la mala leche y la ofuscación mental que me embargaba. Te miré y te sonreí desde lo más profundo del alma. Que estúpida, me dije, que tonta del bote. Tan estúpida que durante un rato incluso olvidé que, mientras haya súper héroes como tu en este mundo, no tenemos que preocuparnos por (casi) nada... You are my hero, baby.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Preciós. El teu super heroi va fer bé la seva feina. I la "super-mama?" va ser lo suficientment intel.ligent com per deixar-se rescatar, en comptes de posar-se a cridar al veure al spiderboy saltant per tots els mobles de la casa, ja ja ja !
El meu súper heroi no té una súper mama...però faig el que puc!I sí, OF COURSE, que em vaig deixar rescatar, mentre tancava els ulls per no veure el salt des de la taula del menjador... Superhero experience...
Gràcies pel teu comentari a l'entrada "...sota els 50º..". Doncs si, he llegit ( i rellegit) «Hacia los confines del mundo» de Harry Thompson. Copio el que tinc escrit a la primera pàgina: "aquest llibre, regal d'en T.B. va començar a ser llegit a Girona. Després es va continuar llegint a Ushuaia, Puerto Navarino, Bahia Schapenham dins Bahia Orange. Va travessar el canal Franklin fins a Puerto Maxwell. A continuació ha travessat Cabo Hornos, recalat a Caleta Martial, i l'he acabat a Paso Goreé, en rumb cap a Puerto Toro a Illa Navarino el dia 16-12-2007. A bord del veler Santa Maria."
Aquest llibre el tinc sempre a la tauleta de nit, perquè és un d'aquells que rellegeixo quan m'haig de re-convèncer que el ser humà és capaç d'aconseguir el que es proposi. I em considero un privilegiat per haver-lo llegit per primer cop als mateixos paratges que descriu amb tanta exactitud. Va ser una experiència que quan la recordo, encara em fa venir pell de gallina. Vaig prendre una foto al "canal Murray", rumb sud cap a Hornos. Es correspon exactament amb el dibuix de la portada del llibre de Thompson (treient al "Beagle" i a la canoa de fueguinos, es clar...)
Al costat de babor, tenia la bahia de Woollya on FitzRoy i la seva tripulació van "trobar" a Jemmy Button..... Salut !
A mi també em va encantar, em va emocionar... Vaig passar pel canal Beagle fa molts anys, quan tenia 21 anys. La meva lectura, doncs, ha estat post-viatge. En Harry Thompson va fer una feina collonuda per fer el aquest llibre. Tot just després d'acabar-lo va morir.
A mi, "fan" d'en Darwin des de sempre, em va fer enamorar-me d'en FitzRoy, malgrat ser un ànima atormentada, cosa de la que defujo sempre que puc. Salut i seguim on-line
Qué bueno tener superhéroes diarios en forma de niño con poderes arácnidos...y qué mejor reparar en pequeños grandes momentos...éso si que es hoy en día un superpoder!! Gracias, Vanden!No sabes lo que me acuerdo de vosotros! Un beso enorme, enorme. Bea (vet)
Bea!!!!!!!!!!! Gracias por pasarte por aquí... no había visto tu comentario. Nos vamos a ver algún dí? Digo en la vida real.... Besos
A veure si aquesta vegada arriba el comentari de la mama i iaia de l'heroïna i l'heroi respectivament!
Sou fantàstics! Que se sàpiga que l'Eva també feia de super-heroïna per la seva mama quan feia falta. Llavors, no és d'exstranyar que la saga continüi... Bien!!!
Ah, sí? Però jo era la "orniga tónica", oi? O alguna súperheroïna més?
Publicar un comentario